La fi d’ETA sense ficció

L’actualitat diària ens acostuma a mostrar parcel·les de la realitat o trossos separats de tot el pastís. La pressió de l’última hora sovint impedeix abordar els temes des d’una visió global per entendre’ls en la seva complexitat. Tot i això, hi ha un factor que ajuda a veure les coses en la seva mesura, i és el pas del temps.

Han passat 6 anys des que el grup terrorista ETA va anunciar el cessament definitiu de la lluita armada. Des d’aleshores, la majoria de la premsa s’ha limitat a informar de les operacions policials que han servit per detenir membres de la banda o intervenir el seu armament. En canvi, segurament perquè les ferides encara són massa recents, sembla que s’hagi posat una capa sobre el procés de pau iniciat a Euskadi i sobre els fets que van portar ETA a deixar les armes.

Precisament aquest és el fons del documental La fi d’ETA, que es va emetre dimarts 28 de febrer al programa Sense ficció de TV3. Es tracta d’un treball periodístic complet i rigorós, que posa llum sobre els moments més transcendentals d’aquest procés que encara està en marxa. El director britànic Justin Webster, resident a Barcelona, repassa tota la cronologia dels fets en un format entenedor i compromès amb la veritat.

Tot comença amb les trobades entre Arnaldo Otegui i Jesús Eguiguren –dirigent socialista basc i coautor del llibre que inspira la pel·lícula-, que ja el 2002 s’asseien a parlar en secret per buscar vies per resoldre el conflicte. Ells són els dos principals protagonistes que guien el relat, juntament amb Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre d’Interior en l’etapa socialista. El documental serveix per posar en valor la seva tasca, que la majoria de l’opinió pública desconeix. En aquest sentit, val a dir que en surt molt més ben parat el PSOE que el PP.

1488189855869
Jesús Eguiguren i Arnaldo Otegui al caserío on van mantenir les primeres converses. Font: CCMA

Al llarg del procés hi va haver diferents moments clau que es reconstrueixen a la perfecció, com les negociacions de Ginebra, l’acord de treva trencat amb l’atemptat de Barajas o el canvi estratègic de Batasuna. S’ofereix una versió dels fets en benefici de la pau, però sense caure en idealitzacions i sempre partint de la crua realitat. Això s’aconsegueix cedint el pes del relat a tots els implicats, entre víctimes, mediadors internacionals, polítics, policies o exterroristes. Tot i les seves diferències explícites, l’objectiu final és compartit.

Però la història no només entra per l’oïda, sinó també pels ulls. Es combinen imatges actuals dels escenaris dels fets amb material d’arxiu, i això permet situar a l’espectador i fer-lo sentir cada instant de ben a prop. L’emotivitat és molt present, i és especialment intensa quan es troben la vídua de Juan Mari Jáuregui i el qui va ser l’assassí del seu marit. Una escena que condensa el passat, el present i el futur del conflicte.

Un documental imprescindible per comprendre la magnitud i les dificultats d’un conflicte que ha marcat profundament a la societat basca. Per a molts -i en especial les generacions més joves- servirà per entendre una història que sovint arriba plena de grisos i de tabús, i per als afectats, pot començar a cosir les ferides abans que ho faci la història.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s