14 contra 1

MARINA VINARDELL I TROTA. En un dia com avui, 8 de març, toca fixar-se en la situació de la dona en el món del periodisme. Fent una ullada ràpida als mitjans digitals, ens adonem de la greu situació d’invisibilització que pateixen les periodistes i la necessitat de persistir en la lluita feminista. Aquesta situació es fa més greu i més visible en el cas de les seccions d’opinió. Tan sols entrant ahir, 7 de març, a la secció d’opinió de La Vanguàrdia digital, les dades que ens trobem són clamoroses. 14 homes, contra una dona. 14 periodistes, contra la sempre present Pilar Rahola.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El fenomen no recau tan sols sobre La Vanguàrdia. Les primeres vint firmes de la primera pàgina d’opinió de El Mundo requeien sobre vint homes. El Punt-Avui, en la mateixa sintonia, 7 homes contra una dona a la primera plana d’opinió. Ni tan sols un diari digital i d’ideologia clarament progressista com ElDiario.es s’escapa d’aquesta tendència. A les seves firmes d’opinió consten 13 homes i tan sols 5 dones. La infrarrepresentació de la dona als mitjans  preocupa, no tan sols per afectar la inserció laboral de les periodistes, que són una majoria a les facultats, sinó perquè comporta, a més, una incidència a l’imaginari col·lectiu.

eldiario.es
Captura de pantalla extreta de la secció d’opinió del web d’ElDiario.es el 8 de març de 2017.

Les dones representen el 50,9% de la població total de Catalunya però les seves opinions no arriben en la mateixa mesura a l’opinió pública. Mentre que el biaix ideològic de cada mitjà es pot compensar a partir de la pluralitat de mitjans, el biaix de gènere no es compensa d’aquesta manera, ja que no existeixen mitjans feministes amb una alta incidència on totes les opinadores siguin dones. Els mitjans tenen la capacitat d’influir en l’imaginari col·lectiu. L’opinió pública només rep la perspectiva masculina dels assumptes, per més que la pluralitat corregeixi el biaix ideològic.

Si bé és cert que els mitjans demostren una actitud contrària a la violència masclista, la realitat és que ells mateixos l’exerceixen. Per més articles que es publiquin sobre feminisme, tan sols es rep el missatge des d’un punt de vista masculí, de la persona qui ho escriu. Una persona que no haurà viscut ni sentit mai en pròpia pell aquestes violències. Una persona, que, en si, estarà ocupant un espai que podria ser destinat a  donar veu a una dona. Aquesta configuració de l’opinió mediàtica i la seva capacitat d’influència en l’opinió pública possibilita i mecanitza la reproducció del propi sistema. Com un peix que es mossega la cua, el sistema heteropatriarcal es retroalimenta. Per això és important l’acció de col·lectius com On són les dones? Que denuncien la falta de representació de la dona als mitjans com a única forma de canviar aquesta situació. Cal persistir en la lluita i no oblidar que cada dia és 8 de març.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s