Acusat de culpable per “problemes psicològics”

MARTA ROSIQUE I SALTOR. Aquests són els Troadec, una família de Nantes que porta més d’un parell de setmanes desaperaguda. Des que la germana de la mare va denunciar la seva desaparició, els mitjans han anat transmetent totes les descobertes. Actualment, segueixen havent-hi moltes incògnites i com més incògnites hi ha, més hipòtesis afloren. Això porta als mitjans a preguntar-se: “Cal que publiquem allò que no ha estat demostrat?”. D’entrada, ja dic que la resposta hauria de ser “no”, tot i que molts tirin pel dret.

Segons el Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes, els mitjans han de “difondre únicament informacions contrastades amb diligència i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets”. Davant l’afer Troadec, mitjans francesos com Libération i Le Monde han optat per publicar només informació verificada, sense mencionar qualsevol tipus de rumor. Per altra banda, però, mitjans francesos i espanyols -com Le Figaro, El Mundo, El Confidencial i La Vanguardia– han destacat que el primer sospitós és el fill de la família.

El més impactant, però, és que el fill és el primer sospitós per tenir “problemes psicològics”. És a dir, el problema no rau només en la falta de veracitat sinó que va més enllà. Trenca completament amb el codi del Col·legi de Periodistes, que afirma que “no s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones”, així com tampoc “es pot discriminar cap persona a causa de la seva discapacitat física o mental“.

La guia de mitjans d’Obertament denuncia aquells mitjans que “parlen de les persones amb diagnòstics de salut mental com a violentes, perilloses o imprevisibles”. I en aquest cas concret, veiem com en Sebastien és acusat de fer mal a la seva família per “problemes psicològics” i “per amenaces de mort” prèvies, assumint que la causa és la seva salut mental.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Altres mitjans no s’atreveixen a dir-ho tan clarament i opten per desmentir rumors. Liberation i Le Monde afirmen que tenia problemes psicològics, que no tenia una bona relació amb el seu pare i que jugava massa amb l’ordinador, però també indiquen que els seus companys el consideraven “normal”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per tant, veiem com davant de l’afer Troadec, alguns mitjans han prioritzat la morbositat davant la veracitat, el respecte i la presumpció d’innocència. És a dir, per tal d’aconseguir lectors, han deixat enrere els codis deontològics i les recomanacions.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s