Acció – reacció sense filtres

PATRICIA MUÑOZ – Fa un parell de dies Hazte Oír (un grup ultracatòlic) passejava pels carrers de Madrid un autobús taronja amb un missatge transfòbic. Això va posar el debat sobre la taula un cop més, tant a les xarxes socials com a diferents tertúlies de la televisió. Una d’elles és Espejo Público, de Susana Griso. Hi havia, en una de les cares del debat del passat dijous, un psiquiatra que va dir que les persones homosexuals o transsexuals pateixen una alteració, igual que els pederastes. Griso va frenar-lo de seguida, “no comparis”, li va dir, i Twitter també van encendre’s. I alguns mitjans, com La Vanguardia, van fer-ne ressò. Era l’excusa perfecta per donar continuïtat a la notícia de l’autobús transfòbic, la circulació del qual s’ha prohibit per la justícia madrilenya. I, igual que el poder judicial, La Vanguardia també va voler posicionar-se en el debat. Però no ho va fer de la manera més encertada. Vegem per què.

El tractament que fa La Vanguardia del fet que el psiquiatra hagi fet aquestes declaracions és sensacionalista. Pretén, precisament, “enfadar” l’audiència. No contribueix a un debat ric i profund, sinó que recorre a la superficialitat més òbvia.

En general, i segons un petit anàlisi que he fet per a un treball universitari sobre el tractament dels mitjans de la pedofília, els mitjans són sensacionalistes i només ofereixen una sola òptica: els pedòfils/pederastes són delinqüents. Aquesta visió és estigmatitzadora, sobretot perquè una part de la comunitat científica està duent a terme investigacions que revelen que la pedofília podria ser “una orientació sexual. Una condició biològica que no s’escull, amb la qual es neix i no es pot canviar”. Però als mitjans no els interessa donar cobertura d’aquesta perspectiva. És més fàcil i més morbós explicar detalladament els delictes sexuals comesos (el què) que per què una persona té la desgràcia de viure la seva sexualitat d’aquesta manera.

El que vull criticar amb aquest article són dues coses, en resum:

  • Em reafirmo en la conclusió extreta en el meu anàlisi sobre el tractament sensacionalista, superficial, desactualitzat i estigmatitzador dels mitjans vers els casos de pedofília i pederàstia. L’article 12 del Codi Deontològic de Periodistes de Catalunya diu (cito literalment): Els periodistes han de ser especialment sensibles amb la diversitat i actuar amb sentit de justícia i respecte a les persones i els grups afectats.
  • La Vanguardia, en aquest cas particular, aconsegueix el que volia: crear un “debat” fàcil, fidelitzar l’audiència generant comentaris esperats. Només cal llegir els comentaris dels seguidors de LV en el post de Facebook. Tots (la gran majoria) insultant el psiquiatra. El periodisme, trobo, hauria de ser una balança constant on no es dóna res per sabut ni per assentat. L’actuació de LV, en la meva opinió, contribueix que la societat, en comptes de ser lliure en el coneixement, camini com un ramat d’ovelles darrera el que la mèdia creu (o vol) que s’ha de pensar. Acció reacció sense filtres. La teoria de l’agulla hipodèrmica no està tan desfasada…
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s