Petons que eclipsen tota la resta

El portal web del Mundo publicava el passat 22 de febrer una notícia on es veia al líder de Podem, Pablo Iglesias, donant-se un petó amb Irene Montero, la nova portaveu del partit al Congrés. Titulaven la peça d’aquesta manera: “Pablo Iglesias e Irene Montero, pillados besándose (al fin)”.

En el cos de la notícia explicaven que la fotografia l’havia aconseguit OK Diario, mitjà que per la seva banda havia titulat la “notícia” del petó: “Pablo Iglesias e Irene Montero, el beso prohibido”. Ambós diaris dedicaven forces línies a parlar del fet, i introduien de forma súbtil que aquest petó demostrava el bon moment pel qual estava passant la diputada del partit morat.  El Mundo, en aquest sentit, afegia al peu de foto “Irene Montero, en la cresta de la ola política”.

La notícia va començar a aparèixer  a tots els mitjans de comunicació com si haguessin mutat de sobte en còpies del Hola. La Vanguardia, el Periódico, ABC, etc, van creure que un petó era suficientment interessant i trascendent com per dedicar-li uns quants paràgrafs. És més, si es busca a Google Irene Montero, tot són notícies sobre el famós petó. Fets com que és la nova portaveu del partit després de que Iglesias guanyés Vistalegre II han quedat enterrats per notícies sensacionalistes.

Tornant a la notícia del Mundo, el diari, a més d’il·lustrar la notícia amb el fotograma del petó, afegia també la següent imatge.

captura-de-pantalla-2017-03-01-a-las-21-29-10

Com si d’una telenovela de la 1 es tractés. La nova parella de moda mirant a l’ex baixant les escales (atenció a la mirada d’Iglesias). El Congrés dels Diputats passa a convertir-se, per al Mundo, en un teatre grotesc on el què importa són les parelles que si puguin formar i les tensions entre nòvies i ex-nòvies.

Més que periodistes, els responsables de cobrir les notícies del Congrés poden semblar adolescents més pendents de les tafaneries que d’altres asumptes, on el que realment importa és aconseguir l’exclusiva de l’últim “lio”.

La reflexió final resulta preguntar-se si realment ens interessa tot el que estigui relacionat amb els polítics, i si això no fa que caiguem sovint en espectacularitzar qüestions banals que disten molt de l’interès general que haurien de tenir totes les notícies. Tant si els mitjans publiquen aquestes notícies perquè saben que rebran visites, com si les publiquen perquè realment pensen que són d’interès, el periodisme espanyol té un greu problema.

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s