Existeixen altres maneres de fer periodisme

ANABEL PIÑAR/  Aquest observatori es dedica a vigilar amb lupa els mitjans de comunicació. Els seus errors periodístics, d’estil, d’ètica, també els seus encerts. Jo avui parlaré d’una altre manera existent ja des de fa temps de fer periodisme. No és comuna, no és abundant, no sempre és considerada periodisme. Dedicaré aquesta entrada al periodisme literari (que no a la literatura periodística).

Ara que sembla que tothom parla que l’ofici d’explicar està en decaiguda, és hora de treure a la llum altres narratives que donin esperança al futur. La teoria explica que la literatura crea universos mentre que el periodisme es regeix en els fets per mostrar-li al públic a veritat total. La més cabal. Qui coneix, però, la veritat?

Fa uns anys que els periodistes tenen l’impuls innat de sortir de la piràmide invertida i del subjecte, verb, predicat. Van fugir d’aquests principis per poder comunicar (funció primordial del periodisme) aquella realitat que no es basa en fets comprovables, sinó en veritats que van més enllà del què-qui-quan o del que expliquen les fonts. Van aprofitar l’auge d’internet per créixer i fer-se un lloc en el món del periodisme. Són els casos de la revista digital cultural Catorze.cat, Cultura Inquieta, o El núvol, entre altres. En aquestes plataformes trobem des de reflexions que, malgrat ser personals són extraordinàriament comunes en tota la humanitat, entrevistes, reportatges i cròniques. Aposten per un periodisme a foc lent, profund, un periodisme que poc acostumats estem a practicar perquè l’agenda informativa prema.

El periodismo literario no ficcionaliza la realidad, sino que la hace aún más real, al apartarse de las convenciones informativas.

Escuela de letras de Madrid 

El periodisme literari es diferència del periodisme actual per un tret fonamental: l’objectivitat. L’emergent forma de fer periodisme busca contínuament l’objectivitat, doncs es creu que el periodista s’ha d’allunyar de tot per ser responsable i rigorós amb la veritat. Així ho indica el Codi del Col·legi de periodistes al seu primer principi: «1. Informar de manera acurada i precisa». No obstant, un temps enrere, el cèlebre Kapuscinski deia que el periodista havia de saber captar “amb els seus propis ulls” (subjectivitat), havia de prendre les rendes i estar a atent al que ell anomenava imponderabilia . La imponderabilia és aquella matèria que existeix, que és universal, que es capta, sense que ningú ho expliqui. Són els colors en els que els humans estem inmersos, les sensacions, el món que ens rodeja. Si el bon periodista és plenament capaç de captar-la, no és suficientment legítima la imponderabilia per fer periodisme?

Els mitjans generalistes espanyols (i més en paper) obvien el periodisme literari. Busquen el què ha passat, no hi ha lloc per comunicar altres veritats més enllà dels fets. Fora d’Espanya, el periodisme literari sí està ben considerat. Per exemple, a Estats Units, existeix la carrera de Literary Journalism. És important aquesta dada per veure que no a tot arreu el periodisme que trobem als quiosc es basa en la realitat política, econòmica, social i internacional.

Hi ha quelcom més enllà de les rodes de premsa i els successos que els periodistes també saben narrar. Inclús?dins els mitjans, la secció de cultura també es presenta en forma de «fets», no es transmet com a tal. Vindria a ser com explicar una cançó enlloc d’escoltar-la o informar sobre un llibre, enlloc d’olorar-lo, llegir-lo.

block_1
Elaboració pròpia

Una de les metes d’aquest ofici és aconseguir que l’audiència, que el lector, aprengui alguna cosa. Això és fonamental pel periodisme. Així ho pretén el periodisme literari també: un exemple podria ser perfectament aquest reportatge sobre la doble vida de Franz Kafka de l’ARA, o l’últim article d’Eva Piquer a Catorze.cat, parlant sobre aquells moments que TOTHOM ha viscut quan  «la casa se’ns tira a sobre».

650_1486315380captura_de_pantalla_2017-02-05_a_las_18-05-36
Les il·lustracions i les fotografies són una peça recurrent complementaria al periodisme literari. De vegades, una imatge val més que mil paraules. Il·lustració de: Paula Bonet

Al llarg del dia, els mitjans de comunicació ens transmeten tot d’informació basada en fets que els ocorre a persones alienes. Pocs periodistes aposten per parlar de sentiments, de cultura, de pors humanes. En el terreny de la comunicació, estem perdent elements pel camí? Es necessita quelcom més que l’objectivitat i el rigor per ser un bon periodista?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s