Com combatre el feixisme? Parlant-ne

MARTA ROSIQUE I SALTOR. Des de les eleccions nordamericanes, Trump ha estat un tema constant en tots els mitjans catalans i espanyols. Cada dia hi ha entre 5 i 10 notícies que el mencionen. A diferència d’altres eleccions, els mitjans no només n’han parlat abans o durant la proclamació de resultats sinó que n’estan fent un seguiment acurat. I això passa perquè totes les barbaritats que fa són notícia, però sobretot perquè els mitjans s’estan aliant contra el feixisme i el racisme.

Si recordem Catalunya el 2011, probablement ens aparegui el nom de Josep Anglada. Ell era el líder polític de Plataforma per Catalunya (PxC), un partit xenòfob català que va arribar a obtenir 67 regidors. Davant aquests resultats, diferents personalitats de la societat civil, entre ells periodistes, van decidir aliar-se per combatre l’extrema dreta. Així, van crear Unitat contra el Feixisme i el Racisme, que volia demostrar que darrere d’aquests partits hi havia feixistes i denunciar el feixisme banal. I ho van aconseguir: el 2015, PxC va perdre influència i va passar a 8 regidors. De quina manera? Parlant-ne.

Durant aquests últims dies, hem vist com xenòfobs com Wilders i Le Pen han anat omplint les portades dels diaris. Tots dos es troben a la fase prèvia d’eleccions i les enquestes apunten que obtindran molts suports. Wilders anunciava durant la seva campanya que tots els marroquins són «xusma» i molts diaris ho van publicar. Això, a primer cop d’ull, pot semblar una forma de donar popularitat als líders d’extrema dreta, però el cert és que la millor manera de combatre el seu discurs és publicant-ho. Si una cosa així es deixa passar, aleshores es normalitza; si es posa sobre la taula, es pot aturar.

Ara bé, no tots els diaris espanyols i catalans ho publiquen ni tots tenen la mateixa intenció. Uns en fan més ressò mentre que altres ho volen evitar per una raó o altra.  Per altra banda, no tots els mitjans contradiuen aquests discursos donant veu a fonts crítiques. El cas de la “xusma” de Wilders n’és un clar exemple: mentre uns ho explicaven clarament, d’altres parlaven només del judici.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Diaris com l’ARA, El País o La Vanguardia van explicar clarament que Wilders havia definit els marroquins com a “xusma”. L’ARA definia això com a un “test del populisme”, El País anava més enllà i incorporava veus crítiques -com les pancartes que el titllaven de “fals feminista”- i La Vanguardia en va fer un seguiment més extens. En canvi, diaris com l’ABC o el Periódico van decidir publicar només el judici posterior, sense donar bombo a aquest fet.

Tot i que tots haurien de ser capaços de publicar-ho, el més positiu de tot plegat és que tots els mitjans han deixat clar des d’un primer moment que es tracta de “populisme” i “extrema dreta“. Ara bé, com delimitem la línia entre dreta i extrema dreta? Garcia Albiol va impulsar la campanya Netegem Badalona i la majoria de mitjans no es van atrevir a titllar-lo de “populista” o “xenòfob”. Diaris com l‘ARA o Eldiario.es ho van fer i La Vanguardia ho va insinuar a partir d’una entrevista, però ningú el va posar dins el calaix de l’extrema dreta. Si és un cas proper, també cal denunciar-ho.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s