Portada, editorial… o portada-editorial?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

SANDRA SOTILLO. Set anys després que s’iniciés un dels processos judicials més mediàtics i transcendentals de la història recent, divendres passat es va fer pública la sentència del cas que va asseure a la Infanta Cristina i al seu marit Iñaki Urdangarin al banc dels acusats. Un eixam de micròfons i càmeres esperaven expectants la resolució del Cas Nóos, que finalment ha condemnat al cunyat del rei a sis anys i tres mesos de presó mentre que n’ha absolt la germana.

La pena es va conèixer divendres al migdia, i va procedir a ocupar l’agenda informativa de tots els mitjans durant la tarda i el vespre. Les úniques que van quedar excloses de la narrativa van ser les edicions en paper dels diaris nacionals, que s’havien d’esperar a l’edició del dissabte per poder dir-hi la seva. Tenien, doncs, temps per discutir sobre quina aproximació farien d’una peça que tenia la portada assegurada.

Els temps digitals han situat la premsa escrita en un clar desavantatge; en un món que va a contrarellotge, el paper ja no pot informar de les notícies en primícia, perquè quan surten publicades ja fa temps que corren per la web. Per tant, quan els lectors anessin a buscar el diari al quiosc dissabte al matí ja faria hores i hores que haurien conegut la resolució de la sentència, i fins i tot haurien escoltat les reaccions dels protagonistes i llegit les anàlisis dels experts. Era, doncs, imprescindible afegir un al·licient a la informació perquè els lectors compressin el diari.

Fent un cop d’ull a les portades dels diaris de més tirada de l’estat espanyol i de Catalunya, queda clar a quin element la premsa ha decidit recórrer per tal d’atraure l’atenció dels lectors: l’opinió.

A continuació teniu un recull dels titulars i el primer nivell de lectura de les portades del dissabte 18 de febrer de El País, l’Abc, El Mundo, La Razón, La Vanguardia, El Periódico i l’Ara:


El País:
Seis años para Urdangarin y absolución para la Infanta

  • Diego Torres, el socio del yerno del Rey, recibe la pena máxima: ocho años
  • El fiscal considera pedir prisión inmediata para los dos condenados a cárcel
  • La Casa del Rey y el Gobierno declaran que respetan y acatan la sentencia
  • El PSOE cree que se trata de un juicio ejemplar y un orgullo para la democracia

ABC:
Una sentencia que devuelve a sus proporciones el caso Nóos

  • El fallo, que absuelve por unanimidad a la Infanta Cristina y a más de la mitad de los acusados, condena a seis años a Urdangarin, y a ocho, a su socio Diego Torres. El fiscal pedirá un ingreso inmediato en prisión
  • Cristina debe pagar 265.000 euros como partícipe a título lucrativo, per “no queda acreditada su participación en el delito de su esposo”
  • Manos Limpias es condenada en costas por “actuar con mala fe, sin la mínima prudencia y mesura exigibles”.
  • Para Jaume Matas, el único político culpable, se dictan tres años de cárcel

El Mundo:
Una sentencia de mínimos

  • El fallo del ‘caso Nóos’ deja en tres párrafos la absolución de la Infanta Cristina alegando que desconocía el origen del dinero
  • Las jueces condenan a Iñaki Urdangarin a 6 años y 3 meses de prisión pese a que el fiscal pedía penas de hasta 19 años
  • De los 18 acusados, 11 han sido absueltos y 4 afrontarán penas inferiores a 2 años. Más de 8 para Torres y casi 4 para Matas
  • El fiscal pedirá el ingreso inmediato en prisión de Torres y Urdangarin en una vista que se celebrará la semana que viene

La Razón:
Absuelta

  • El tribunal exculpa a la Infanta de los delitos fiscales y la sitúa al margen de la gestión de Aizoon. La considera sólo “partícipe a título lucrativo”, como pedía la Fiscalía
  • Urdangarin es condenado a seis años y tres meses de cárcel y Anticorrupción pide a Horrach que solicite prisión en la vistilla que se celebrará la próxima semana
  • Las magistradas rebajan las penas de 107 años a 23: de los 18 acusados absuelven a once. El “cerebro” Torres tendría que cumplir ocho años y medio y Matas, tres años y ocho meses

La Vanguardia:
El tribunal absuelve a la infanta y envía a la cárcel a Urdangarin

  • El auto concluye que la hermana del Rey no cooperó en los delitos fiscales de su marido
  • La audiencia condena al exduque de Palma a seis años y tres meses de prisión
  • El fallo también impone ocho años a Diego Torres y tres al expresidente Jaume Matas

El Periódico:
Condemna atenuada

  • La infanta Cristina queda exonerada perquè “no era conscient” del delicte
  • El fiscal exigeix que els 6 anys de presó imposats a Urdangarin es compleixin immediatament
  • La Casa del Rei “respecta” la sentència del ‘Cas Nóos’

Diari Ara:
Sentenciats

  • El tribunal condemna Urdangarin a sis anys de presó i absol la infanta, però l’obliga a pagar 265.000 euros com a responsable civil
  • El jutge Castro critica una sentència que també imposa penes de vuit anys per a Diego Torres i de tres per a Jaume Matas

De totes les portades l’única que manté un to aparentment informatiu és la de El País; tots els altres diaris aposten per una portada carregada d’opinió que es posiciona clarament a favor o en contra de la sentència. Per un costat tenim la banda dels defensors, formada per l’ABC, La Razón i La Vanguardia, que criden als quatre vents la innocència de la Infanta Cristina i lloen l’actuació d’un sistema judicial que tracta a tothom per igual. Per altra banda trobem el grup dels detractors, format per El Mundo, El Periódico i l’Ara, que es mostren crítics i escèptics amb el resultat de la sentència i la suposada independència del sistema judicial. Així doncs, veiem titulars com “Absuelta” o “Una sentencia que devuelve a sus proporciones el caso Nóos” per una banda, i “Sentenciats” o “Una sentencia de mínimos” per l’altra. Titulars en portada que ben bé podrien ser els titulars d’una editorial.

En un moment on les formes de periodisme tradicional estan obligades a reinventar-se per poder fer front a les noves formes d’informar que han nascut de l’era digital, les portades de la premsa escrita afronten el seu repte més gran: el seu rol informatiu ha quedat obsolet, i és necessari canviar d’estratègia. I una estratègia és, precisament, apostar per un model de portada-editorial. Funcionarà?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s