La producció constant que passa factura

CARLES GRAU-. El naixement dels mitjans de comunicació digitals ha propiciat noves formes d’entendre el periodisme, que s’ha hagut d’adaptar no només per sobreviure sinó que també per arribar a un públic més divers. No obstant això, amb el temps, Internet ha passat de ser una eina a un mitjà, una xarxa immensa. Com a conseqüència, el periodisme s’ha anat obrint a la comunitat internauta i ha après que els continguts nascuts a la xarxa també poden ser notícia. Però tot el que prové de la xarxa és noticiable?

Els continguts creats a la xarxa són interminables i un dels factors clau per poder triomfar a Internet (en aquest cas, arribar a molta gent cada dia perquè els anunciants s’interessin en la pàgina) és la constància quant a la producció. Tenint això en compte, sembla que ara mateix la màxima prioritat dels digitals sigui només publicar, i de pressa: l’elaboració de continguts ha passat en segon pla. Això genera una sèrie de dubtes a l’hora de saber què és el que realment busca un mitjà digital: la complicitat del lector o només el seu clic? Informació de qualitat o només volum?

Un cas paradigmàtic d’aquesta mena de periodisme seria el de Nació Digital. El passat dia 16 publicava un vídeo (que portava penjat des del 2015) on sortia Freddie Mercury cantant a cappella una reconeguda cançó de Queen. El problema esdevé quan no hi ha cap motiu per publicar aquell vídeo (no se celebrava cap efemèride). Però tot i així es publica. D’altra banda, també es feia ressò una notícia extreta d’El Punt Avui titulada:Uns soldats de l’exèrcit espanyol es perden i truquen al 112”. Aquí no s’explica ni es posa en context res més del que hi trobem al primer nivell de lectura. Una notícia de 71 paraules que fa pensar que no només el periodisme ha influït a Twitter, sinó que també a la inversa..

Així doncs, amb notícies carregades amb titulars com: Rufián arrasa amb un sol article de la Constitució després de conèixer la sentència del cas Nóos”, el mitjà crea unes expectatives al lector que no es corresponen amb la realitat. El contingut de la notícia és tan sols un tuit on el diputat d’ERC feia al·lusió a l’article 14 de la Constitució, recordant que ‘tots som iguals davant la llei’. Fins a quin punt un tuit és noticiable fins a extrems com aquest? De la mateixa manera, el digital també va fer un recull de tuits sobre les impressions d’alguns líders sobiranistes i, per si no n’hi havia prou, també va fer un recopilatori sobre els millors memes i crítiques que s’havien fet sobre el cas. El resultat: tres peces fetes d’una sola notícia amb uns quants tuits. A més, les tres peces van ser publicades el dia 17 de febrer a les 12.33 h, 12.55 h i les 13:35 h. La constància i la instantaneïtat són la clau de l’èxit, però a quin preu?

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s