Quan el periodista interessa més que la notícia

PAU VÁZQUEZ -. El Periódico és conegut per ser un diari popular de qual•litat i de referència, per intentar cridar l’atenció del lector amb el primer nivell de lectura: titular curts i grans, infogràfics, fotografies, etc. També destaca per la importància que dóna als seus articulistes de referència, entre ells, Jordi Évole.

Ara bé, fins a quin punt el periodista ha de passar per sobre de la notícia? Fins a quin punt és correcte il•lustrar una notícia amb una fotografia seva de grans dimensions?

El Periódico, en la seva edició de paper, va publicar una fotografia de Jordi Évole a la manifestació que va tenir lloc a Barcelona el passat dissabte reclamant l’acollida de refugiats a la quarta i cinquena pàgina del diari, que tractava sobre tota la gent que va congregar l’acte. La fotografia ocupava gairebé tota la part central de les dues pàgines, que estaven dedicades a un reportatge gràfic de l’acte. Que el Periódico vulgui remarcar i donar visibilitat a Évole com a un dels periodistes més coneguts per parlar sobre aquest tema a la televisió (per exemple, el Salvados on va acompanyar a Òscar Camps amb l’Astral) és en part lògic. És un dels seus periodistes amb més caché, i si en un esdeveniment com la manifestació ell és una de les veus cantants, ho aprofitaran.

Però seguim amb la pregunta sobre si s’ha de donar tanta importància al periodista. Acompanyant a la fotografia d’Évole hi havia una imatge de diferents manifestants i una altra fotografia del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb els organitzadors de la manifestació. La imatge del periodista del Periódico era quasi bé cinc vegades més gran que la fotografia dels organitzadors amb el màxim representant de Catalunya.

Per una banda es pot entendre que un diari com el Periódico no vulgui que Carles Puigdemont, de Convergència (bé, del PDeCat) ocupi una part central de la informació. Tampoc hauria de ser-ho. Però que la fotografia dels organitzadors estigui tan apartada i totalment eclipsada per la de l’Évole, tampoc té sentit.

Al final tot es resumeix en on es posa el focus. Si en els personalismes, en les cares de diferents moviments, en les persones que ho han organitzat, si en la societar civil que ha sortit al carrer… Sens dubte és un debat que els periodistes han de tenir a l’hora d’encarar una notícia. El que està clar és que els mitjans haurien d’intentar actuar sempre com a observadors de la realitat i no caure en fer propaganda dels seus propis col•laboradors.

El dia de la manifestació interessava la gent que havia sortit al carrer i els organitzadors que ho havien fet possible. Interessava el reclam de la gent. Per què, llavors, una fotografia d’un periodista ocupa tant d’espai?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s