Gens lluny de l’homofòbia

ISABEL FREIJO – Antena3 noticias publicava aquest dissabte una peça informativa sobre dos nois que havien estat agredits la nit de Sant Valentí en un tren de Regne Unit mentre dormien. La notícia ve acompanyada d’una fotografia que les víctimes havien compartit a diferents xarxes socials per denunciar els fets. El titular és el següent:

“Brutal agresión a una pareja gay por quedarse dormidos en un tren de Reino Unido”

 Seguida d’aquest subtítol:

“A Phil Poole le despertó un fuerte puñetazo en la cara cuando volvía a casa junto a su novio, Zbynek Zatloukal […]”

I fora els elements de titulació, amb el següent lead:

“Una pareja gay ha sido brutalmente agredida por un grupo de cinco hombres tras quedarse dormida en un tren con destino a Londres”

captura-de-pantalla-2017-02-19-a-las-12-53-28
Fotografia que la parella va compartir a Facebook

 

Més enllà del debat que pugui generar la necessitat de publicar o no aquest tipus de contingut, quan se’ns presenten uns fets, com a periodistes hem de preguntar-nos què és el que ha passat i què en podem extreure. En aquest cas no queda gaire marge de dubte sobre què és noticiable: l’agressió injustificada dins d’un tren a dues persones que dormien. Seguidament hem de donar resposta a les altres W’s: on, quan, qui, com, i no oblidem, per què?

En aquest punt és on afloren els dubtes sobre la tasca periodística duta a terme. Dels tres elements de la peça destacats, es desprèn que la parella va ser agredida simplement pel fet d’estar dormint i no arran d’una agressió homòfoba. Uns mateixos fets poden tenir diversos enfocaments. En aquest cas, no seria més encertat titular exposant que hi ha hagut un nou episodi de violència homòfoba al Regne Unit i no pas explicant que una parella homosexual va ser agredida perquè dormia?

Les xarxes socials no van quedar-hi indiferents:

Captura de pantalla 2017-02-19 a las 12.40.43.png

Captura de pantalla 2017-02-19 a las 12.39.53.png
Reaccions a Twitter un cop es va publicar la notícia

Aquest no es tracta de l’únic cas en què un mitjà dissimula un episodi d’homofòbia. Tampoc és l’únic cas en què un mitjà perpetua i contribueix a estereotipar l’homosexualitat. Recentment mitjans com El País El Mundo han publicat peces com aquestes:

captura-de-pantalla-2017-02-19-a-las-12-02-55captura-de-pantalla-2017-02-19-a-las-12-46-36

captura-de-pantalla-2017-02-19-a-las-12-49-48
Aquesta notícia de El País, en què es fa una reflexió sobre la homosexualitat al futbol, s’obra automàticament una pestanya per tal de decidir si es pot visualitzar o no el contigut segons l’edat legal o per si es considera “inapropiat”.

 

Si entenem la informació com un bé social, la tasca periodística hauria de lluitar per trencar l’etiquetatge i l’estigmaització dels col·lectius més desafavorits. Per captar l’atenció del lector no cal contribuir a fomentar una discriminació històrica ni generar un clima que normalitza i genera discursos homòfobs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s