Fer pancakes, un fet noticiable?

CLARA VICENÇ I ROMAGUERA // Fa uns dies es publicava un reportatge a Report.cat titulat “La salut mental dels periodistes”. Tenint en compte que la plataforma és el setmanari d’anàlisi de periodisme i comunicació impulsat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, la informació que hi pot haver pot ser molt rellevant ja que és gent molt implicada en la professió. En aquest text hi havia una afirmació sorprenent: “Potser en una època daurada pagava la pena ser periodista. Ara s’ha esvaït fins i tot el prestigi social de la professió”.

L’estudi, doncs, està plantejant que el periodisme ja no és una professió que mereixi ser respectada. El que no fa, però, anar més allà i intentar analitzar perquè és així. Tot i així, no és complicat trobar exemples que mostrin la pèrdua de rigor i cura en la creació de notícies. Un cas remarcable és la publicació de The New York Times titulada “How to make pancakes”. Com indica el titular, l’article mostrava els passos i els ingredients necessaris per fer aquest àpat. Encara que la recepta formi part d’una secció que s’anomena “Cooking”, el sorprenent és que a la pàgina de Facebook del diari es va promocionar a mateix nivell que altres notícies del diari. És a dir, el diari (o el community manager concretament) va donar la mateixa importància a una recepta de cuina que a parlar de la cerimònia dels Grammy.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però no cal anar tant lluny per trobar pseudo-notícies, o males pràctiques de periodisme.ddtbo Un altre exemple és la notícia del Diari de Tarragona que es titulava “Calafell multara a los bares musicales sin emociones ni sentimientos”. Encara que pugui semblar sorprenent, el titular d la notícia no es basava en declaracions d’una persona, sinó en una interpretació del mateix periodista i que no té res a veure amb el fet noticiat. Concretament, en el text es pot llegir: “El propio concejal no adscrito Jesus Benedicto, que aprobó la delegación de competencias, dijo que «la inspección de los Mossos puede ser más eficaz y aséptica». Osea, sin emociones ni sentimientos. Y dijo que «prefiero que esa actuación la haga una entidad de fuera». Veient aquest cas, cal preguntar-se com és que el periodista va incloure una valoració personal en una notícia. L’objectiu principal no hauria de ser redactar una informació amb la màxima objectivitat possible?

Veient aquests casos, doncs, és fàcil arribar a la conclusió que la falta de prestigi social de la professió no és culpa de l’audiència sinó dels mateixos periodistes. Els professionals haurien de ser els responsables de vetllar per fer un producte de qualitat i no caure en la “guerra dels clics”. Perquè, al cap i a la fi, si ells no fan la seva feina d’una manera rigorosa i curosa, és impossible que l’audiència ho rebi d’aquesta manera.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s