L’especulació latent en les notícies sobre morts

JÚLIA CANALS.- El darrer cap de setmana el diari El Mundo va publicar la revelació de l’autòpsia definitiva de Rita Barberà. En la notícia s’afirmava que l’ex alcaldessa de València va morir a causa d’una disfunció multiorgànica causada per una cirrosi hepàtica. Aquesta publicació va aconseguir desmentir moltes de les afirmacions falses que s’havien fet als mitjans de comunicació sobre la mort de la política espanyola.

En un primer moment, els periodistes van anunciar que Barberà havia mort a causa d’un infart que va provocar-li una parada cardíaca a l’habitació d’un hotel a Madrid. Tot i que aquesta informació era certa, la majoria no van fer cap referència a la futura determinació de l’autòpsia definitiva que marcaria la causa real de l’infart, sinó que van optar per la via fàcil: l’especulació de les causes de la mort.

Molts mitjans destacaven la trobada de pastilles antidepressives a l’habitació de l’hotel de manera que incitaven al lector i/o espectador a creure que aquestes havien estat el detonant de la mort sense tenir-ne cap prova.

La mateixa televisió pública nacional (TVE) es va sumar a les opinions absurdes que alguns líders del Partit Popular havien formulat. Aquests insistien en el fet que el seguiment i la pressió mediàtica van condemnar la Rita Barberà i li van provocar l’infart. La cadena va arribar a elaborar un reportatge per Informe Semanal dedicat a explicar científicament aquesta afirmació a través de declaracions de cardiòlegs i el mateix ministre de justícia, Rafael Català.

Aquest reportatge va causar una gran polèmica en la societat i va rebre nombroses crítiques. Però la televisió va justificar-se amb l’augment d’audiències que havia propiciat.

sexta

Un altre exemple clar d’aquesta incorrecta actuació per part dels mitjans davant la mort d’algun personatge públic és el cas de la mort de Muriel Casals. Tots els mitjans menys VilaWeb van publicar la seva mort abans que aquesta fos un fet. Tots volien guanyar el màxim d’audiència i van actuar de manera precipitada. La plataforma digital de VilaWeb, en canvi, va decidir esperar-se d’acord amb l’ètica moral i el respecte a la intimitat de la vida privada de l’ex diputada catalana. La resta, davant l’escàndol que va suposar aquest fet, es van limitar a rectificar les seves declaracions i canviar el terme “mort real” per “mort clínica”.

Per últim, cal destacar que molts mitjans de caire seriós cauen en la temptació d’aplicar una mica de morbositat i sensacionalisme al tema de la mort. En aquest cas, un exemple n’és La Vanguardia Digital, la qual proporcionava articles que contenien fins al més íntim detall de la mort de Casals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s