Informar-se o formar-se una opinió

A través de pel·lícules o novel·les, ens arriba una imatge romàntica de les redaccions dels mitjans de comunicació. De seguida ens imaginem tots els periodistes lluitant per aconseguir exclusives i tenir millor informació que la competència.

Però si mirem els grans mitjans espanyols, sembla que també hi ha una altra mena de competició que no cerca tenir l’exclusiva de la informació sinó tenir els opinadors de més èxit. Els caps d’opinió dels mitjans treballen dur per aconseguir fitxar personatges que se sumin a la secció i ajudin a donar nom al diari. Quan ho aconsegueixen, fins i tot els presenten com si es tractés d’una gran exclusiva i a vegades anuncien les seves col·laboracions a la portada dels diaris o als sumaris dels programes de ràdio i televisió.

Abans d’analitzar per què passa això cal observar quina és la situació actual de la opinió com a gènere en els mitjans. A les televisions més vistes a Catalunya hi ha una mitjana de tres tertúlies al dia. A les ràdios, una mitjana de quatre (ja se sap que, convidant quatre opinadors, és molt fàcil omplir hores de micròfon. I si es barallen una mica, segur que encara puja més l’audiència). Pel que fa a la premsa, la secció omple una mitjana de quatre pàgines al dia, a les quals s’han de sumar alguns articles que queden inclosos a altres seccions per acompanyar un tema.

És evident que amb les editorials els mitjans marquen una línia d’opinió que és útil per saber quina és la posició del mitjà que t’està proporcionant una informació concreta. Però deixant de banda aquest apartat de les seccions d’opinió, com és que es dóna veu a tantes persones que, sovint, solen ser mediàtiques?

La teoria és que mostrar diferents punts de vista pot ajudar l’audiència a formar-se una opinió pròpia. En aquest punt sorgeixen diferents problemes i qüestions:

  • Quan es trien els diferents opinadors es té en compte que diverses postures tinguin cabuda en el mitjà, o amb la selecció d’aquests opinadors es remarca al mateix temps una línea editorial?
  • Quan es trien els diferents opinadors, es té en compte que siguin experts sobre el tema que tractaran o més aviat que siguin coneguts, mediàtics i, a vegades, si pot ser, polèmics?
  • El fet que molts dels opinadors siguin capaços d’opinar sobre un tema diferent cada dia podria causar que els lectors, espectadors o oients creguessin que han de tenir una opinió o tesi argumentada sobre cada qüestió.
  • La informació ben explicada (amb context, veracitat i amplitud de mires) no ens hauria de permetre formar-nos una opinió pròpia, sense la necessitat d’opinadors no experts?

Si es reflexiona sobre aquests inconvenients potser es poden trobar algunes respostes a la primera pregunta: “Com és que hi ha tants opinadors als mitjans?”. Caldria replantejar les seccions d’opinio i reforçar millor la frontera que la separa de la informació. Si això passa, enlloc de preguntar-se “Què diu l’Évole?”, els lectors potser preguntaran “Què esta passant, al món?”.

 

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s