L’Aylan com a forma de clickbait

SANDRA SOTILLO. La imatge del cadàver de l’Aylan Kurdi va donar la volta al món ara fa dos anys, convertint-lo en un símbol de la crisi dels refugiats. Però l’Aylan no era el primer menor que s’ofegava a les aigües del Mediterrani; dies abans havien sortit a la llum unes fotografies molt més explícites dels cadàvers d’uns nens a una costa de Líbia. Per què no van aparèixer a la portada dels diaris d’arreu del món doncs? Tal com explica la periodista Myriam Redondo en un estudi sobre la cobertura mediàtica de la crisi dels refugiats, la potència de la imatge de l’Aylan sobrepassava qualsevol altra fotografia de la tragèdia, perquè no era gràfica, sinó simbòlica. La posició del cadàver, amb la cara amagada, feia pensar amb la imatge d’un nen dormint; era una fotografia pensada per fer remoure consciències, i així ho va fer.

El que segurament no s’esperava la fotoperiodista Nilüfer Demir, l’autora de la imatge, era que l’onada expansiva d’aquella fotografia aniria més enllà, sacsejant amb força els fonaments del periodisme i obrint un debat sobre com s’hauria d’informar de la mort d’un menor. “El niño de la playa”, com el van anomenar molts mitjans espanyols, no va ser ni el primer ni l’últim menor en morir a les aigües del Mediterrani, però el debat que va obrir la publicació de la seva imatge encara està molt present en l’agenda periodística. Era una qüestió que anava molt més enllà de si era ètic o no publicar la imatge. Quina era l’expressió correcta per informar sobre la mort d’un menor? Era correcte adjectivar-ne la procedència? On era el límit entre la informació i el sensacionalisme? Era ètic utilitzar una tragèdia humanitària i la mort d’un menor com una forma de clickbait?

El passat dia 27 de gener el Mediterrani va arrossegar fins a la platja de Cádiz el cos sense vida d’un altre menor d’edat. Aquesta vegada no hi havia imatge. Els diaris se’n van fer ressò dos dies després, el diumenge 29 de gener, un dia abans de la investidura de Donald Trump com a president dels Estats Units d’Amèrica. Aquests van ser els titulars d’alguns mitjans espanyols:

El Confidencial:

captura-de-pantalla-2017-02-06-a-les-11-23-08

ABC:

abc-titularabc-titular-2

El Mundo:

el-mundo-titular

La Razón:

la-razon-titular

El Periódico:

el-periodico-titular

I aquestes algunes de les fotografies:

ABC:

ABC.png

La Razón:

La Razón.png

El Periódico:

el-periodico

En aquest cas, i a diferència de l’Aylan, la falta de fotografia va obligar als mitjans a recórrer a imatges d’arxiu. Però quan l’objectiu d’aquestes imatges no és informar, sinó provocar un efecte semblant a la fotografia de l’Aylan, el resultat són unes fotografies que s’allunyen de la intenció informativa i es converteixen en un mer instrument per atraure visites.

La pobra cobertura mediàtica d’aquestes tragèdies humanitàries ha posat en evidència que el periodisme ha quedat submergit en la cultura del clickbait; una temptació que perverteix l’ètica periodística i que amenaça en convertir tots els menors víctimes de la crisi migratòria en versions menys virals de l’Aylan, “el niño de la playa”.


‘Bonus’: últim paràgraf de la notícia d’El Mundo:

el-mundo-text

Anuncis

One thought on “L’Aylan com a forma de clickbait

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s