Guerra de portades pel cas 3%

ARNALD PRAT. – Les portades dels diaris són molt més que un seguit de titulars amb lletra gran sobre les notícies més importants del dia anterior; la simple acció d’establir una jerarquia de temes -el que es coneix com a la funció de gatekeeper ja suposa una declaració d’intencions sobre la línia editorial del diari. A més, quan la notícia que obre les capçaleres és quelcom relacionat amb política, la posició que pren el diari aflora encara més fins a la portada i no fa tanta falta llegir-hi entre línies. Els casos són diversos i ho hem pogut veure quan es destapen acusacions en relació al cobrament de sobresous al PP o en ocasions històriques com el referèndum d’Escòcia del 2014, entre d’altres.

En part, això és el que ha passat aquesta setmana amb l’anomenada “Operació Pika”, l’acció policial contra el presumpte finançament il·legal de membres de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya, o el que es coneix com el famós cas del 3%, que fa anys que persegueix el partit. L’endemà, divendres 3, era la notícia que obria tots els diaris:

Com podem veure, molts diaris no van fer prevaldre l’ètica periodística en esperar un comunicat del jutge o una conclusió significativa de la policia per fer judicis de valor.

El Periódico i El Mundo optaven per una frase semblant amb “Cop judicial contra el 3%” i els dos feien referència a “la CDC de Mas”. A l’ABC hi llegíem “El cas del 3% assetja a Mas” i a La Razón feien servir el verb apuntar. Però si entràvem a analitzar la informació, vèiem que ni Artur Mas ni Xavier Trias havien estat detinguts o imputats pel cas. A la resta de portades sí que es posava en relleu el ressorgiment del cas i la possibilitat que el finançament il·legal esquitxés fins al període de 2011 a 2015.

A la portada d’El Punt Avui el problema era un altre: “Fan revifar el cas 3%” és una frase amb subjecte el·líptic que no queda clar a qui fa referència. La Fiscalia? ¿El govern espanyol? ¿CDC? A més, no s’atribueix cap responsabilitat a Convergència i no menciona el nom del partit ni una sola vegada.

Si les portades del divendres parlaven a través de la seva tipografia, les de dissabte potser encara van parlar més, però a partir del seu silenci.

Paradoxalment, tot i que els 18 detinguts van ser posats en llibertat sense haver de declarar davant el jutge, les capçaleres que havien dedicat més espai a l’Operació Pika (com l’ABC, El País o la Razón) no van informar dels esdeveniments els seus lectors el matí següent. El diari Ara va ser l’únic que va dedicar-li una importància similar i proporcional. El Mundo, d’altra banda, va destinar un titular a cinc columnes sobre la presumpta corrupció lligada a l’exconseller Germà Gordó.

Amb tot, les portades dels diaris mostren indirectament el que el lector pot llegir a l’editorial. De totes maneres, per oferir una informació feta amb rigor i lliure de judicis, i més quan es tracta de casos de corrupció política, és necessari ser coherent, proporcional i clar, a més de proveir els lectors amb un seguiment per no contribuir a crear una opinió pública desinformada o esbiaixada.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s