El relat del click

MARINA VINARDELL I TROTA. Segons l’article II del Codi Deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya, “el primer compromís ètic del periodista és la veritat”. Segons l’article XIII del mateix document, “el compromís amb la cerca de la veritat portarà sempre al periodista a informar només sobre els fets dels quals en conegui l’origen, sense falsificar documents ni ometre informacions essencials, així coma no publicar material informatiu fals, enganyós o deformat”.

Tot i que l’imperatiu d’insistir en la cera de la veritat és clar en aquest document deontològic de referència a nivell espanyol, no són poques les vegades que la premsa decideix mirar cap una altra banda davant la possibilitat de publicar informació sensacionalista que atregui el click fàcil. Fa cosa de dues setmanes, el 24 de gener, diversos mitjans digitals es feien eco d’un succés ocorregut a Múrcia. Un grup d’unes quinze persones havia agredit una jove de vint anys a la porta d’un pub. La Vanguàrdia, diari digital més llegit de Catalunya, destacava la següent informació: una jove havia estat “brutalment atacada” per un grup de persones d’extrema esquerra “per portar un braçalet amb la bandera espanyola”.

lavanguardia
Captura de pantalla de la notícia publicada per La Vanguàrdia el 24 de gener de 2017

Sembla, doncs, que havien tingut temps de corroborar la ideologia política dels agressors, i fins i tot havien comprovat que un d’ells havia concorregut a les eleccions municipals amb la coalició d’esquerres Ganar Cerín. En canvi, no van qüestionar que el motiu de l’atac fos un fet tan banal com lluir una polsera amb la bandera espanyola. Simplement, van basar-se en les declaracions de la víctima i van donar-les per certes. La realitat, però, mai és tan fàcil. Aquell mateix dia, diverses veus independents, com el compte de Twitter @chonisoviets començaven a fer córrer per les xarxes que la noia en qüestió tenia una intensa relació amb grups locals d’extrema dreta.

nazis
Captura de pantalla de la piulada de l’usuària @chonisoviets publicada el dia 24 de gener de 2017

Alhora, diversos mitjans digitals independents, com kaosenlared.net explicaven també els orígens ideològics de la jove i, entre d’altres fets greus com que havia estat implicada en atacs a persones antifeixistes, immigrants i persones del col·lectiu LGTBI+. A més, apuntaven que el grup havia atacat per defensar una amiga que s’estava barallant amb la noia, tot i que no aclarien com s’havia iniciat el conflicte. Es donava a conèixer així un mòbil per a l’agressió menys sensacionalista que l’escollit pels mitjans capdavanters a Espanya. La informació sobre l’origen ideològic de la noia, a més, es confirmarien com a certes, però no seria fins el dia 29 de gener, 6 dies després de la primera publicació, La Vanguàrdia va esmenar l’error.

lv1
Captura de pantalla de la notícia publicada per La Vanguàrdia el dia 30 de gener de 2017

Així, els mitjans petits, més preocupats per la difusió de la veritat que per aconseguir el click morbós, van informar amb sis dies d’avantatge sobre el fet respecte un mitjà capdavanter. Cal preguntar-nos com evitar que es repeteixin actuacions similars en la premsa per tal de no banalitzar d’aquesta forma la necessitats d’aclarir fets delicats com els ocorreguts a Múrcia. Sense voluntat de justificar l’agressió, era necessari saber totes les dades abans de donar per bona la informació.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s