Altres intencions

CARLES GRAU-. Un pare va saltar amb la seva filla des d’una habitació de l’hospital La Paz, a Madrid. Els dos van morir a l’acte. Tot i la desgràcia, el fet és noticiable. La manera d’informar-ne dels diversos mitjans, però, és qüestionable. Quan una tragèdia es converteix en una oportunitat d’aconseguir clics, apareixen titulars com el d’El País: Un padre mata a su bebé al tirarse con ella por una ventana del hospital de La Paz”.

A primera vista pot semblar el circ de la morbositat, però també alguna cosa més. Més enllà del fet, la informació ‘de context’ que els mitjans van proporcionar va ser la nacionalitat del pare. Per la seva banda, La Vanguardia no només va mencionar que l’home era xilè, sinó que ho va remarcar un parell de cops, per si no havia quedat clar. De la mateixa manera, el web de Cuatro i fins i tot el tabloide britànic Mirror es van fer ressò de la nacionalitat de l’agressor (a més del seu nom i edat).

L’annex F del Codi Deontològic de la professió periodísitica a Catalunya adverteix que informar sobre el lloc de procedència d’un individu que ha comès un acte delictiu pot ser discriminatori. En aquest cas, l’home ja tenia antecedents per maltractar la seva parella. Però ni la nacionalitat, ni l’edat, ni la classe social són elements significatius quan parlem d’una xacra com la violència de gènere. Tot i així, els mitjans estatals no s’abstenen de remarcar aquests ‘detalls’ com si, d’alguna manera, pretenguessin desculpabilitzar la societat espanyola.

Però, és només cosa dels mitjans? Les agències informatives, que s’encarreguen de difondre informacions en brut, també van incidir en la nacionalitat de l’agressor. En el cas d’Efe, es mencionava en el cos de la notícia. Europapress, en canvi ho presentava com una informació essencial:

europapress1

En la mateixa línia, el diari El Mundo tractava així un cas de violència masclista a Alacant:

elmundo1

És curiós com els mitjans -de manera inconscient o no- relacionen la ‘immigració’ amb violència de gènere. Sobretot quan les dades són les següents:  

graficmasclisme1Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat. Nota: Cal remarcar que el gràfic només presenta les morts, per tant, només engloba una part dels casos de violència de gènere, per tant, només és orientatiu.

 
A Espanya, la gran majoria d’assassinats per violència de gènere són duts a terme per homes espanyols. I és aquí quan els mitjans només donen la notícia però no parlen de nacionalitats. Potser pensen que se sobreentèn, però en aquest cas haurien de tractar els agressors de la mateixa manera. Per sobre de tot són agressors. Dos casos: El País, que sí menciona quan les agressions es duen a terme per estrangers, no va mencionar la nacionalitat d’un home (espanyol) que va assassinar la seva dona a León. Tampoc ho va fer el Diario de Mallorca amb l’assassinat d’una dona a Inca. No podem donar a entendre que ‘no és cosa nostra’.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s