Quan pensàvem que havíem descobert l’Atlàntida

El dimecres passat, dia 1 de febrer, diversos mitjans enunciaven el descobriment d’un “continent perdut”. Molts vam assabentar-nos-en via xarxes socials, a partir de les notícies que publicaven els comptes oficials d’aquests mitjans; seria al dia següent quan aquesta notícia ocuparia les pàgines dels diaris en paper.

El relat complet que feia el primer mitjà que vaig consultar, El Periódico, el de la resta de mitjans generalistes i una mica el de la pròpia publicació científica que va publicar en exclusiva el descobriment, Nature Communications, va permetre’m fer-me una millor idea d’allò que havia passat realment. També va ajudar-me en aquest sentit el vídeo de la Wits University, en què el professor Lewis Ashwall explica el descobriment.

Els diversos titulars enunciaven la notícia d’aquesta manera:

  • El Periódico: utilitza la paraula “perdut” i situa la notícia a la secció eXtra.

el-periodico

  • ABC: utilitza la paraula “perdut”, però ho situa a la secció de ciència.

abc

  • El País: utilitza la paraula “perdut”.

el-pais

  • La Vanguardia: utilitza la paraula antic i la paraula “perdut” al peu de foto de fotografia principal de la notícia.

la-vanguardia

  • El Español: no utilitza la paraula “perdut”.el-espanol
  • ARA: utilitza la paraula “antic” per referir-s’hi.

ara

Si bé és cert que a les illes Maurici -una zona on hi ha roques volcàniques més aviat joves- s’hi havien trobat minerals que podrien pertànyer a un fragment del continent Gondwana, extingit fa milers d’anys a causa del moviment de les plaques tectòniques, alguns titulars semblaven parlar del descobriment d’una nova i mítica Atlàntida. Això despertava en el lector certa curiositat i l’incitava a fer clic a la notícia.

D’altra banda, l’explicació completa dels mitjans va ser, en general, força aclaridora i efectiva a l’hora d’explicar el fet científic. Així doncs, al llarg de la notícia un podia entendre que no s’havia descobert exactament un continent perdut i desconegut fins aleshores.

 

Periodisme i divulgació científica

L’ambigüitat o poca exactitud a priori d’algunes notícies científiques a mitjans generalistes es deu en moltes ocasions al desig de divulgar amb èxit certs coneixement científics i, gairebé, intel·ligibles pel públic mitjà. En aquest sentit, un estudi realitzat per Daniel Cassany i Jaume Martí a partir del conegut cas de les “vaques boges”, corrobora la necessitat d’utilitzar diverses estratègies divulgatives per fer comprensible el contingut científic al públic generalista.

D’altra banda, l’estudi del també comunicador Vladimir de Samir explica que la “creixent tendència a la espectacularització comporta una excessiva simplificació del missatge”. A més, afegeix que el funcionament i les rutines dels mitjans de comunicació a vegades pot resultar incompatible amb una divulgació correcta del coneixement científic i mèdic.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s