La frontera entre informar i ser morbós

MARTA ROSIQUE I SALTOR. A l’apartat de successos de qualsevol diari, la línia entre informar i ser morbós és molt fràgil. Per això, cal ser el màxim de curós possible i donar aquella informació que sigui essencial i veraç, a més d’intentar no victimitzar a ningú. Ahir es va fer pública la notícia d’un pare que havia saltat de l’hospital amb la seva filla, i de seguida va esdevenir portada de molts mitjans espanyols. La història de rerefons era realment atractiva per l’audiència, però… realment era necessària?

El fet que un home salti amb la seva filla des d’una finestra d’un hospital sí que ho podíem considerar rellevant. Amb aquest fet, es podia posar sobre la taula la vigilància d’un centre sanitari o, sobretot, la violència masclista que exercia aquest home sobre la seva dona. Però cap dels diaris va voler donar aquest enfocament, ans al contrari: van recórrer a la morbositat que era el que feia guanyar diners. A les entradetes de La Razón, El País, El Mundo i ABC, es destacava la frase que li va dir l’home a la seva dona abans de saltar:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara bé, el que és més sorprenent és el titular que ha publicat La Razón un dia després de la tragèdia:

imatge-1

No ens pararem a analitzar la llargada d’aquest titular, que en un altre moment també hagués estat criticable, sinó que ens centrarem en el contingut. D’entrada, veiem un títol amb un objectiu morbós, que cerca donar continuïtat a la notícia publicada el dia anterior. Però ja no es tracta només d’això: aquí tenim un fet que no és noticiable.

Seria d’estranyar que la dona o qualsevol dels familiars o amics propers no pateixi psicològicament. En el cas d’aquesta dona en concret, és obvi que necessitarà tractament psicològic o psiquiàtric després que el seu marit hagi matat a la seva filla. Però el que és impermissible és que es permeti una publicació com aquesta, que priva de llibertat a l’afectada i la victimitza per tota la resta de la seva vida. Es tracta d’una dona que no és famosa i que de sobte, sense voler-ho, ha guanyat popularitat i s’ha convertit en el subjecte principal d’una notícia de sis paràgrafs a La Razón.

Quan s’expliquen crims per violència masclista als mitjans, sovint es cau a la temptació d’explicar massa detalls. Fins i tot aquells que intenten evitar la morbositat, moltes vegades acaben detallant massa coses amb la idea de criticar l’acció del violador i transmetre emocions al lector. Però cal vigilar, perquè en en moltes ocasions això causa un efecte contrari i s’acaba normalitzant l’acte de violència.

En definitiva, abans de publicar una notícia com aquesta tot periodista s’hauria de preguntar: és important per l’opinió pública? És positiu per l’afectada? Quines conseqüències immediates i a llarg termini pot tenir aquesta notícia? Segur que si aquests redactors s’ho haguessin preguntat, no haurien començat a escriure ni la primera frase.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s