L’estratègia de la «Press menteuse!»

Al populisme no li agraden els mitjans de comunicació. Donald Trump ja va deixar-ho clar durant una conferència, quan va impossibilitar que la CNN li fes cap pregunta. “Your organization is terrible. You’re fake news”. Així va increpar Jim Acosta, corresponsal a la Casa Blanca.

Fake news. Una expressió que també ha desembarcat a l’ideari de l’extrema dreta europea: Alemanya, Holanda i França. A finals de gener, els populistes europeus van reunir-se a Coblença amb motiu de les pròximes presidencials. En altres paraules, i com apunten mitjans com Le Monde Diplomatique o el Die Zeit: per celebrar el triomf de Trump. Marine Le Pen va caracteritzar la victòria com “l’alliberament dels pobles europeus de l’autoritarisme de Brussel·les”. L’holandès Geert Wilders, del Partit per la Llibertat, afegia el colofó: “Ahir, una nova Amèrica; avui, Coblença, i demà, una nova Europa”.

extredca
Frauke Petry, Marine Le Pen, Matteo Salvini i Geert Wilders, a Coblença. Michael Probst (AP) | Extreta de El País

Les adaptacions de la nova expressió preferida de Trump no han trigat a fer-se presents al vell continent. Press menteuse, en francès, o Lügenpresse en alemany (de dubtós origen  nazi). Els seguidors de l’extrema dreta les criden als mítings i a les conferències, per deslegitimar aquells mitjans crítics amb els seus líders. Una actitud emparada per la llibertat d’expressió, sens dubte, que els mitjans haurien de refutar amb la seva correcta praxi.

This is dispiriting to critics of the Western media who do not ascribe its failings to malign conspiracies. Lügenpresse is one German export that the world would be better off without. (Nov 26th 2016) The Economist.

Ara bé, dijous, 2 de febrer, va produir-se una situació totalment fora de lloc i violenta contra el periodista de la Televisió Francesa 1, Paul Larrouturou. Una reacció desmesurada que sembla hereva dels condicionants externs per part d’aquests partits. Larrouturou va preguntar a la candidata a la presidència francesa sobre les possibles irregularitats del Front Nacional, mitjançant el finançament del Parlament Europeu. Ràpidament, els escoltes de Le Pen van arrossegar-lo, amenaçar-lo i, fins i tot, agredir-lo, com recull The Guardian.  

El periodista va fer la seva feina: preguntar a l’eurodiputada per informació d’interès públic. El tracte, però, constitueix un atemptat contra la llibertat d’informació. Le Pen ja s’havia oposat a respondre a TF1 amb anterioritat, a la qual va qualificar d’indesitjable. No sembla un fet casual. Més aviat, podria interpretar-se com a maniobra en la seva carrera per la presidència: convertir en enemic a aquells que discrepen amb ella. Com ja va fer Trump. Un fake news a la francesa. Segons explica El Español, Florian Fillipot, vicepresident del FN, ha desmentit que el partit tingui res a veure amb l’agressió, però és difícil creure-s’ho quan des del primer moment les seves files han menyspreat  el periodisme.

Si els poders es fan amb el rol d’intermediaris entre notícies i societat, proliferaran els pseudomitjans, de trinxera i sense respecte per la pluralitat i la veracitat, capaços de titllar de “perio-terroristes” als disconformes amb ells. Alguns ja han començat a aparèixer als Estats Units, com el cas del Media Fact Watch.

sin-titulo-4

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s