La línia entre l’homicidi i l’assassinat

PATRICIA MUÑOZ – Els periodistes tenim molt clar que, quan tractem una notícia relacionada amb una persona que ha delinquit, hem de presumir la seva innocència fins que el jutge falli una sentència ferma. Quan algú està acusat d’haver comès un assassinat, per exemple, ens referim a ell com a “presumpte assassí”. Fins que el jutge no el declari culpable per un delicte d’assassinat, un periodista no pot suprimir l’adjectiu “presumpte”. De no ser així, s’estaria vulnerant un dret fonamental consagrat en l’article 24.2 de la Carta Magna: la presumpció d’innocència.

No obstant, la presumpció d’innocència va més enllà. De la mateixa manera que un periodista no pot condemnar algú abans que el jutge, tampoc pot decidir per quin delicte condemna. Inconscientment, la premsa està plena de males pràctiques pel que fa a l’ús de la terminologia jurídica. Un exemple és l’ús de la paraula “assassinat”. Socialment, un assassí és una persona que ha matat una altra. No hi ha una línia gaire traçada entre l’assassí i l’homicida. Però, segons el Codi Penal Espanyol, un assassí és una persona que mata una altra si ho fa amb traïdoria, per un preu, recompensa o promesa, amb acarnissament o per facilitar la comissió d’un altre delicte o per evitar que un delicte es descobreixi. Si no es reuneix alguna d’aquestes condicions, estem parlant d’un homicidi. Col·loquialment, la diferència entre ambdós termes pot ser irrisòria. Jurídicament, estem parlant de quinze anys de presó de diferència entre l’un i l’altre.

Els periodistes han de parlar amb propietat. De la mateixa manera que no és el mateix un robatori que un furt, un assassinat no és el mateix que un homicidi. Qui decideix quan és què és el jutge.

Un dels exemples d’aquesta mala praxis periodística és el cas d’Ismael Rodríguez, un jove que posseïa armes de manera il·lícita i va matar dos agents rurals a Lleida. El País, en una de les notícies de continuïtat que ha publicat sobre el succés (23/01/2017), donava per fet que els agents rurals havien estat assassinats. És tan evident que hi ha hagut una d’aquelles citades condicions per parlar tan contundentment d’un assassinat?

captura-de-pantalla-2017-02-01-a-las-18-45-38

Captura de pantalla en què s’aprecia com El País dóna per fet que s’ha comès un assassinat abans que el jutge decideixi.

D’altra banda, El Mundo realitza una cobertura més encertada (24/01/2017): en comptes de fer servir el verb assassinar, fa servir el verb matar. I ho deixa ben clar: el jutge encara ha de determinar si el sospitós ha comès un delicte d’homicidi o d’assassinat. És evident que és diferent morir que ser mort, però tampoc és qüestió de fer servir el verb assassinar. El verb matar és l’opció més adient.

captura-de-pantalla-2017-02-01-a-las-18-52-59

captura-de-pantalla-2017-02-01-a-las-18-53-05Captures de pantalla on es pot observar com El Mundo parla d’agents morts -i no assassinats- i especifica que el jutge d’instrucció està investigant si es tracta d’un homicidi o d’un assassinat, doncs encara falten proves per determinar-ho.

Seria completament diferent si aquella persona fos acusada d’un delicte d’assassinat (és a dir, si formalment, en el litigi, la part acusada ho fos per un delicte d’assassinat). Però sembla que en aquest cas no està clar: el jutge instructor ha de decidir-ho. El jutge. No el periodista. L’opció correcta en situacions com aquesta és emprar el verb “matar”. Ismael Rodríguez ha matat presumptament dos agents rurals. Però fins que el jutge no ho determini, Rodríguez no és un assassí. De moment, és el presumpte homicida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s