Una lliçó de mal periodisme

El nom de Nadia va sortir en portada de molts mitjans a partir del 2 de desembre passat. Inicialment, la rellevància informativa de l’escàndol d’estafa estava justificada pel ressò anterior que havia tingut, i això es va veure reflectit en la cobertura mediàtica. Segurament aquest és l’únic encert de la premsa al voltant d’aquest tema.

La llista d’errors comença amb les notícies que es van publicar abans de la revelació del cas. La Sexta, Antena 3 o Telecinco van explicar a fons la campanya solidària per recollir fons per la malaltia de la nena, però cap d’ells va anar més enllà per comprovar-ne la veracitat. El fet que fos un tema tan sensible va contribuir a deixar de banda el sentit crític i a mirar-s’ho amb bons ulls. Tot i això, ja hi havia algunes evidències per començar a sospitar, com l’entrevista de El Mundo al pare de la nena, que ja donava detalls de dubtosa credibilitat. Josu Mezo al blog Malaprensa va ser el primer a denunciar-ho, i el digital Hipertextual va fer-ne un extens reportatge.

Quan es va fer pública la trama, només alguns van córrer a demanar disculpes. En concret, cal aplaudir l’exercici de transparència de El Mundo per no esborrar la notícia de la web i informar-ho als lectors en un editorial.

El Mundo, 26 de novembre de 2016.
El Mundo, 26 de novembre de 2016.

La segona relliscada mediàtica va ser la difusió de les imatges de la cara de la nena, que es van escampar per molts telenotícies. Una vulneració clara dels seus drets a la imatge i a la intimitat, tenint en compte que es tracta d’una menor i que no és la responsable sinó la víctima dels fets. Novament hi va haver alguna rectificació, i d’un dia per l’altre el seu rostre es va pixelar, però sense donar cap explicació.

nadia-pixel
Informatius de TV3, 8 de desembre de 2016.

El tercer error és potser el més criticable. Aquí hem de mirar el seguiment que s’ha fet de la causa judicial oberta contra els pares i els detalls han anat sortint a la llum. Ja fa més d’un mes que se’n va parlar per primera vegada, però la setmana passada encara omplia titulars. El Periódico és dels diaris que hi ha dedicat més espai: gairebé 50 notícies, 10 de les quals al mes de gener.

La darrera peça titulava: Una quarantena de fotos mostren els pares de la Nadia practicant sexe en presència seva. No sabem quin interès públic té aquesta informació més enllà buscar la morbositat. En lloc de respondre a les necessitats informatives de la societat, més aviat respon als interessos del mitjà per aconseguir audiència. Les funcions bàsiques del periodisme són informar, formar i entretenir, però quan l’entreteniment es basa en informació compromesa, la professió perd tota la seva raó de ser.

Finalment, és evident que els tempos de la justícia i del periodisme són molt diferents, però això no justifica que la pressió de l’actualitat hagi de dictar les sentències. En el cas Nadia, com en molts d’altres, la vertadera condemna acaba sent social i no judicial.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s