Racisme impune a Internet

MARINA VINARDELL I TROTA. Internet fomenta una gran llibertat de premsa. Amb l’aparició d’aquest mitjà ha proliferat l’obertura de portals web d’allò més diversos. Ja no és necessària tota la logística que es necessitava abans per a tenir un mitjà de comunicació. Els mitjans digitals estan dirigits a un públic més concret, i les línies editorials s’han polaritzat per tal de distingir-se de la resta de la competència.

Però, en un moment polític on la majoria absoluta del PP la passada legislatura va permetre aprovar la llei mordaça, mitjançant la qual es condemna a persones anònimes a penes de presó per escriure piulades humorístiques sobre el dirigent franquista Carrero Blanco, sembla que els mitjans de comunicació no tenen un filtre tan prim. Comptant la importància social que tenen els mitjans, i la seva gran capacitat d’incidència en el discurs i l’opinió pública, és necessari que s’exigeixi una gran responsabilitat als mitjans digitals en el tractament de notícies.

El llenguatge i el seu ús

Criden l’atenció entre tots els nous diaris digital l’aparició de mitjans ideològicament propers al pensament de l’extrema dreta, camuflada però sempre present en la política i les institucions espanyoles. Mitjans com mediterraneodigital o alertadigital troben a Internet la plataforma perfecta per a llençar el seu missatge xenòfob i intolerant.

Si repassem la portada del passat divendres a mediterraneodigital en podem trobar diversos exemples. Però crida l’atenció sobretot el racisme imperant en la secció “Sucesos España”. Si bé és cert que cap titular criminalitza explícitament cap dels seus protagonistes per qüestió d’ètnia o origen, el mitjà és capaç de fer-ho d’una forma molt subtil.

mediterraneodigital
Captura de pantalla de la secció “Sucesos España” del portal web mediterraneodigital.com extreta divendres 20-1-2017.

De les vuit notícies que apareixen en portada, quatre estan protagonitzades per persones d’origen estranger. En totes elles, aquestes persones són anomenades exclusivament per la seva nacionalitat: “8 gitanos”, “georgianos y dominicanos”, “3 rumanos” i “bandas latinas matan a un dominicano”. En canvi, a les notícies protagonitzades per persones espanyoles, no es fa referència en cap moment a la seva nacionalitat: “un alumno de 15 años”, “un professor de la Complutense”, “un hombre denunciado por violència de genero” i “6 revisores de metro”.

Aquest ús del llenguatge atorga un valor extra al fet que el protagonista d’un succés sigui una persona d’origen estranger. La persona que llegeix aquesta portada associarà inconscientment els successos relacionats amb el crim amb persones immigrades, i fixarà un marc mental a partir del qual l’acceptació de la immigració al país augmenta la inseguretat ciutadana, ja que són persones perilloses i venen al país a delinquir. Cal ser conscients del poder que té el llenguatge a penetrar al subconscient. La proliferació de mitjans i articles com els de mediterraneodigital comporten el perill que s’extengui el discurs de l’odi i que, en un context com l’actual, on la interculturalitat i l’acollida és tan important, s’imposi el discurs de la por i la intolerància en l’imaginari col·lectiu.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s