Poques i cosificades

PAULA MATEO – L’aparició de les dones en els diaris esportius és desigual i aquest fet no és més que el reflex d’una situació que es repeteix en tots els àmbits de la nostra societat. En aquest sentit, segons un estudi del 2010 del Consell Superior dels Esports, encara que la representació de la dona als mitjans en general no és equilibrada, aquesta situació s’accentua quan parlem d’esport, i és que les notícies que fan referència a l’esport femení només representen un 6% de les totals al nostre país.

Els mitjans de comunicació són formadors d’opinió pública, per tant, influencien directament al receptor en la manera en què perceben la realitat. Els mitjans es converteixen, per tant, en un reflex de la realitat però també s’encarreguen de retroalimentar la desigualtat de gènere.

Però, què passa quan, a més d’haver-hi desigualtat, les poques notícies sobre esport femení inclouen sovint estereotips i comentaris masclistes? La situació encara és més greu.

Molts recordarem algunes de les informacions masclistes en el context de les Olimpíades de Rio 2016. Titulars com “La lista de las atletas olímpicamente atractivas” a El Mundo, “Elsa Baquerizo, Carolina Rodríguez y Eli Pinedo, las deportistas olímpicas españolas que despiertan más pasiones” a El Mundo Deportivo, “Rivas, el hombre que convirtió en oro las rabietas de Carolina” al Diario As, “Lydia Valentín, una Hércules con maquillaje” a l’ABC, o “Mide 170 centímetros y pesa 98 kilos. Una portera sin complejos” del Marca.

Si llegim aquests diaris esportius amb regularitat, ens adonem que aquest tipus d’informacions no es van produir exclusivament als jocs de Rio. La setmana passada va començar l’Open d’Australia, el primer gran torneig de tennis de l’any. En aquest context, malgrat la tennista canadenca Eugenie Bouchard  va debutar amb una victòria 6-0 i 6-4 contra l’estatunidenca Louise Chirico, els mitjans esportius espanyols es van centrar més en la vestimenta i el cos de la tenista.

sin-titulo

A més del titular, el primer paràgraf de la notícia deixa la seva victòria en segon terme. D’aquesta manera, segons el Diario As, té molta més importància el físic i la vestimenta de la tenista que la seva professió:

sin-titulo2

Pel Mundo Deportivo, en canvi, la única notícia que mereix ser titular és la vestimenta, no la victòria de la tennista:

sin-titulo3

Entre fotografia i fotografia es podia llegir la següent descripció de la vestimenta:

sin-titulo4

Al diari Sport, a més que la foto principal de la notícia porta un peu de foto en la mateixa línia que la resta de diaris: “Eugenie Bouchard ha causado sensación con su modelo en Melbourne”, el diari també ha dedicat un llarg paràgraf a parlar de la seva indumentària:

sin-titulo5

El diari Marca és l’únic diari esportiu estatal que no ha fet cap menció a la notícia. De totes maneres, aquests exemples són una petita tria del que, en realitat, és un fenomen freqüent, on la cosificació del cos femení en els esports n’és el protagonista.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s