El problema de la ràdio i el cap de setmana

GUILLEM CARRERAS.- Per molt que l’accés a la televisió i a internet n’hagin rebaixat la importància, la ràdio encara simbolitza la immediatesa més senzilla possible. No calen grans platós ni maquillatge, només una persona que es posi davant d’un micròfon per explicar-te què està passant al moment.

A més a més d’això, la ràdio té un altre tret diferencial: no demana una atenció total, la pots sentir de fons, mentre et dediques a una altra cosa, i t’acompanya. Justament per tot això, el cap de setmana podria ser un espai ideal per la ràdio.

Seria un bon moment per defugir l’estrès de l’agenda informativa de la setmana i per analitzar la realitat d’una manera més àmplia: amb detall, amb més independència respecte les agències i donant cabuda a temes menys habituals com la cultura.

Una raresa exemplar

És veritat que alguns ho intenten. El Suplement de Catalunya Ràdio n’és un bon exemple. Molts dissabtes i diumenges, reserva una bona estona per a l’anàlisi profunda d’un tema d’actualitat, i no pas amb una típica tertúlia, sinó amb un producte propi, elaborat i de qualitat.

També s’ha de reconèixer que molts dels programes matinals de les ràdios, durant el cap de setmana, són versions més tranquil·les del que ja fan entre setmana. Però si no ens centrem només en el matí i fem una ullada més global, la tònica general no és aquesta.

Si volguéssim reflectir-la, més aviat hauríem de dir que les ràdios generalistes més escoltades, quan arriba el cap de setmana, es converteixen en temples esportius. Quan s’analitzen el número d’hores al dia dedicades a l’esport (de 8.00 a 00.00), se’n treuen unes dades contundents:

  • Cadena Ser: 9 hores (Carrusel Deportivo i El Larguero)
  • Onda Cero: 9 hores (Radioestadio –el programa dura fins la 1.30, o sigui que són 10 hores i mitja)
  • COPE: 11 hores i mitja (Tiempo de Juego –el programa dura fins la 1.30, o sigui que són 13 hores i mitja)
  • Rac 1: 10 hores el dia que juga el Barça (Tu diràs, El primer Toc, Superdiumenge, Transmissions Barça i Espanyol)
  • Catalunya Ràdio: 9 hores (Tot Gira, TdP i Transmissió de l’Espanyol)

O sigui que de mitjana, les ràdios més escoltades dediquen el 60% de la seva emissió diària a informació esportiva. Un dels arguments que ho proven de justificar és el fet que durant tota la tarda hi ha esport en directe i que la ràdio és una de les maneres més fàcils que tenen els aficionats per seguir els partits.

Però, i si fossin les emissores esportives les encarregades de fer un seguiment tan esmerat a l’esport i les altres, en canvi, s’ocupessin només del més transcendent de la jornada?

L’excusa de l’agenda

Una altra possible justificació és la falta d’informació generalista. No és ben bé que falti informació, sinó que no hi ha tanta notícia d’agència perquè els protagonistes oficials no es deixen veure tant ni solen treballar. La informació continua i hi ha altres fonts d’interès que normalment no tenen veu i que també és necessari escoltar.

Els problemes que els periodistes han d’explicar encara hi són, i es podrien relatar amb un bon aprofundiment. Però les grans ràdios, enlloc d’aturar-se i explicar-nos el perquè de la crisi d’Europa, canten tots els gols de la jornada. Aquests sí, amb tota l’anàlisi i el deteniment que faci falta.

puyal
Joaquim M. Puyal és un dels narradors més mediàtics dels caps de setmana.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s