Carrie Fisher, la píndola de Prozac i l’estigma als mitjans

La reconeguda actriu Carrie Fisher moria el passat 27 de desembre del 2016 a Los Angeles (Califòrnia) després de patir un atac de cor. Al voltant de la seva desaparició, tots els diaris titulaven les notícies al·ludint al seu paper com a Princesa Leia en la famosa saga de La Guerra de les Galàxies i recordant la seva vida d’excessos.

Dies després, ja entrat el 2017, saltava la notícia que les cendres de Fisher s’havien dipositat en una urna en forma de píndola gegant de Prozac, un conegut antidepressiu. Aquest gest simbòlic i meditat de la família va servir a les grans capçaleres espanyoles per, una vegada més, augmentar l’estigma contra la salut mental.

Enlloc de destacar el trastorn bipolar que patia l’actriu com a un element normalitzador de les malalties mentals, un objectiu que Fisher sempre havia perseguit fins els seus últims dies, diaris com La Vanguardia, El Periódico, El Mundo i El País es van decantar per un redactat poc treballat que es limitava a relacionar equívocament el trastorn bipolar amb els problemes ja superats de la desapareguda amb l’alcohol i les drogues.

la-vanguardia-i-el-pais
Captures de la relació estigmatitzant entre l’urna de Fisher i les seves passades addiccions. Elaboració pròpia

Des de l’Observatori de Mitjans i Salut Mental de l’entitat contra l’estigma Obertament s’estableix que si el frame que els periodistes utilitzem en temes tan susceptibles com aquest no és prou rigorós només contribuïm a perpetrar enunciats erronis que porten el lector a pensar, per exemple, que les persones amb algun trastorn mental han arribat a aquesta situació a causa de les drogues i l’alcohol.

A més, en termes mèdics, no està demostrada cap relació causa-efecte entre el consum de substàncies estupefaents i el desenvolupament d’un trastorn bipolar com el que patia l’artista, i la seva subtil i no contrastada associació converteix falsament les víctimes de malalties psíquiques en els seus propis botxins de cara a l’opinió pública.

Per tant, la manera d’obrar d’aquests diaris copiant teletips d’agència (com La Vanguardia i El Mundo) i correlacionant les addiccions de Fisher amb la seva afecció no fan cap favor a les persones amb trastorns mentals, estigmatitzades, ni a qui desconeix la realitat d’aquestes malalties, sovint els estigmatitzadors.

la-vanguardia-i-el-mundo
Paràgraf idèntic en ambdós diaris, directament extret de l’Agència EFE. Elaboració pròpia

El fet que El País destaqui que Fisher “no va amagar mai la seva lluita contra la depressió i les addiccions a drogues i alcohol” té implícit un missatge encara més estigmatitzant que la simple relació d’addiccions i trastorn mental: per què algú hauria d’amagar una malaltia mental? M’estàs dient que si em trenco una cama puc portar orgullosa una escaiola signada però que si caic en una depressió estarà mal vist?

el-periodico-i-el-pais
Associació incorrecta de El Periódico i estigma implícit per part de El País. Elaboració pròpia

Hauria estat molt més enriquidor associar aquesta píndola gegant al bé que Carrie Fisher va fer a les persones amb alguna malaltia mental, com va decidir fer la BBC amb un recull de testimonis que ja no tenen por de parlar dels seus trastorns. Un veritable homenatge a algú que encara se sorprenia quan la gent l’anomenava valenta per parlar de les seves vivències. “En realitat vaig ser suficientment valenta per ser capaç de sobreviure a elles”.

bbc
Tractament positiu de les malalties mentals per part de BBC Mundo. BBC Mundo
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s